lectures de la missa del diumenge de pasqua 20 abril 2014

DIUMENGE DE PASQUA-RESURRECCIÓ DEL SENYOR

«fins aquell moment encara no havien entès que Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts»

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint- lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant- lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».

Ac 10,34a. 37-4

Salm Responsorial

R. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.

Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor. R

La dreta del Senyor fa proeses,

la dreta del Senyor em glorifica.
No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor. R

La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen. R

Sl 117

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Col 3,1-4

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Jn 20,1-9

"Resurrecció de Jesús segons Joan"

El relat de la resurrecció de l’evangeli segons Joan té una primera sorpresa per al lector. No són les dones les que van al sepulcre de bon matí (tres a Marc, dues a Mateu, moltes a Lluc), és només Maria Magdalena, una figura nova en l’Evangeli de Joan perquè no ha aparegut fins a l’escena del calvari (Jn 19,25). Tanmateix, aquí té un protagonisme innegable. Ella és la primera a trobar la tomba oberta (20,1). És ella la que va a dir-ho als deixebles (20,2). També serà la primera a qui Jesús ressuscitat s’apareixerà (20,11-18). Però, per damunt de tot, serà la que portarà el missatge pasqual als deixebles: «He vist el Senyor» (20,18). El seu sorprenent protagonisme va donar peu a ser anomenada apòstol dels apòstols. És apòstol (enviada) perquè Jesús l’envia als seus germans: «Ves a trobar els meus germans i digues-los: pujo al meu Pare que és el vostre Pare, al meu Déu que és el vostre Déu» (20,17). El missatge pasqual està formulat en termes joànics. Jesús puja (20,17; cf. 3,13), és exaltat de la terra (12,32), és elevat a l’àmbit de Déu, que és el seu àmbit (6,62; cf. 13,3 i 16, 28). L’anunci pasqual en l’Evangeli de Joan és transmès per Maria Magdalena, una apòstol.
Després de Maria Magdalena, Pere i l’altre deixeble («aquell que Jesús estima») corren cap a la tomba. La narració té detalls: primer arriba l’altre deixeble i veu el llençol d’amortallar plegat, però no hi entra. Arriba Pere i veu tant el llençol com el mocador, però el mocador és en un altre lloc, encara lligat. Aquests detalls apunten que no s’han emportat el cos. El text subratlla que l’altre deixeble «veié i cregué». Però no veié Jesús. El text es tanca amb una observació que afecta Pere: «Encara no havien entès l’escriptura que Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts». En la fe pasqual, el deixeble que Jesús estima va davant de Pere (cf. 21,7).
La fe pasqual que recomana l’Evangeli de Joan és la del deixeble: «Benaurats els qui creuen sense veure» (20,29). La fe del deixeble estimat, la dels cristians joànics, la nostra.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.